ABONA'T AL CINEMA!

Sinopsi

La classificació de pel·lícules segons l'edat de l'espectador és un aspecte important que ha evolucionat al llarg dels anys. Als Estats Units, per exemple, el sistema de classificació de pel·lícules de la Motion Picture Association of America (MPAA) es va implementar en 1968 com a resposta a les preocupacions sobre el contingut de les pel·lícules estatunidenques. Aquest sistema utilitza qualificacions com a G (per a tots els públics), PG (se suggereix la supervisió dels pares), PG-13 (se suggereix la supervisió dels pares per a menors de 13 anys), R (restringit; es requereix la supervisió d'un adult per a menors de 17 anys) i NC-17 (restringit per a majors de 17 anys).

En altres països com el Regne Unit, Austràlia o el Canadà, existeixen sistemes similars de classificació de pel·lícules en els quals s'atorguen edats recomanades i advertiments sobre el contingut, com a violència, sexe o llenguatge ofensiu. Aquestes classificacions són útils perquè els espectadors sàpiguen què esperar i puguin prendre decisions informades sobre quines pel·lícules veure.

A nivell internacional, cada país té el seu propi sistema de classificació de pel·lícules, administrat per organismes governamentals o entitats privades autoritzades. Aquests sistemes tenen com a objectiu protegir als espectadors, especialment als més joves, de contingut inapropiat i assegurar que les pel·lícules siguin adequades per a la seva edat.

És important esmentar que aquestes classificacions no són censura, sinó una guia perquè els espectadors puguin triar pel·lícules que siguin adequades per a ells. A més, els sistemes de classificació també poden variar segons el mitjà de distribució, com el cinema, la televisió o les plataformes de streaming.

En resum, el sistema de classificació de pel·lícules segons l'edat de l'espectador és una eina útil per a ajudar els espectadors a prendre decisions informades sobre quines pel·lícules veure. Aquests sistemes varien segons el país i ofereixen orientació sobre el contingut de les pel·lícules, permetent als espectadors triar pel·lícules que siguin adequades per a ells i protegir als més joves de contingut inapropiat.