BCN24 El Rei Peret

Sinopsi

Peret, el nom real de la qual és Pedro Pubill Calaf, va ser un reconegut cantant, guitarrista i compositor espanyol d'ètnia gitana. Va néixer el 24 de març de 1935 a Mataró i va morir el 27 d'agost de 2014 a Barcelona, deixant un llegat inesborrable en la música espanyola.

Des de primerenca edat, Peret acompanyava al seu pare, qui era venedor ambulant de teles, en els seus viatges comercials per Catalunya i les Illes Balears. A causa d'aquesta vida nòmada, va tenir una educació limitada i va aprendre a llegir de manera autodidacta a través dels cartells publicitaris.

Des de la seva infància, Peret va demostrar la seva afició per la guitarra i el cant flamenc. A l'edat de dotze anys, va formar un duo amb una cosina seva anomenat Els Germans Montenegro. El seu debut va tenir lloc en el Teatre Tívoli de Barcelona, en un festival infantil.

Encara que al principi la seva carrera musical no va enlairar, gravant discos que van passar desapercebuts en el mercat, Peret va perseverar. Va continuar actuant en locals de la costa catalana i a poc a poc el seu nom es va fer conegut a Barcelona. Va ser en aquesta ciutat on va gravar un parell de discos que van tenir èxit en les emissores de ràdio de la zona. Durant aquesta època va contreure matrimoni amb Fuensanta, a qui anys més tard li dedicaria una de les seves cançons més populars, "La meva Santa".

En els anys 60, Peret va fer el salt a Madrid en ser contractat pel Follet, un tablao flamenc pertanyent a Pastora Imperi i Gitanillo de Triana. Va ser en aquest moment que la seva carrera va enlairar definitivament. Cançons com "El mort viu" de Guillermo González Arenas van començar a tenir un gran èxit, atraient a audiències de diferents estrats socials. La seva música, potent i vertiginosa, amb influències del mambo i el rock and roll, va començar a sonar constantment en emissores de ràdio, màquines de discos, tavernes, casinos, discoteques i festes.

En els anys següents, els èxits de Peret es van succeir. Temes com "El gitano Antón", "Don Toribio Carambola", "Assaborint", "Ho mato!", "Si fulano anés mengano", "Chaví", "Canta i sigues feliç", "Quines coses té l'amor" i "A mi les dones ni fu ni fa", entre altres, es van convertir en clàssics del seu repertori i de la rumba catalana. Molts d'aquests èxits estaven inspirats en el so cubà, un estil musical que Peret va fusionar de manera magistral amb la rumba catalana.

En 1971, Peret va aconseguir una bomba internacional amb la seva cançó "Borriquito", que va coincidir amb l'auge del turisme a Espanya. El tema es va popularitzar a tot el món, especialment als Països Baixos i Alemanya, on va aconseguir el número u en les llistes d'èxits. Aquesta cançó també va tenir una gran acceptació a Mèxic i Llatinoamèrica, contribuint a la difusió d'altres artistes i cançons d'estil similar a la regió.

Un altre dels grans èxits internacionals de Peret va ser "És preferible riure que plorar", llançada en 1972. Aquesta cançó es va convertir en el seu tema més conegut i escoltat en països com l'Argentina i l'Uruguai. La seva frase "és preferible riure que plorar" es va popularitzar i es va mantenir en la parla popular durant diverses dècades.

Al llarg de la seva carrera, Peret va rebre nombrosos reconeixements. En 1998, va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi, i en 2011, la ciutat de Mataró li va atorgar el títol de fill predilecte en reconeixement a la seva trajectòria professional i com a creador de la rumba catalana.

A més de la seva carrera musical, Peret incursionó en el món del cinema. Va aparèixer en pel·lícules com "Els Tarantos" de Francisco Rovira-Beleta, on va compartir escenes amb la famosa balladora Carmen Amaya. També va protagonitzar films que van contribuir a la difusió de les seves cançons, com a "Amor a tota marxa", "La fonda del gitano" i "Les 4 noces de Marisol", entre altres.

En 2014, Peret va anunciar que patia càncer i es va retirar dels escenaris per a rebre tractament mèdic. Tristament, va morir el 27 d'agost d'aquest mateix any als 79 anys, deixant un gran buit en la música espanyola. El seu llegat perdura fins al dia d'avui, i les seves cançons continuen sent gaudides i ballades per diverses generacions.