Inici | Activitats | BCN24 Una madre de Tokio (VOSE)

BCN24 Una madre de Tokio (VOSE)

IDIOMA PARLAT: Japonès
DURADA: 110 min.
DIRECTOR: Yôji Yamada
REPARTIMENT: Sayuri Yoshinaga, Yô Ôizumi, Mei Nagano
GÈNERE: Drama Comèdia

Sinopsi

T?ky? monogatari, també coneguda com a "Contes de Tòquio" o "Viatge a Tòquio", és una pel·lícula japonesa de 1953 dirigida per Yasujir? Ozu i protagonitzada per Chishu Ryu i Chieko Higashiyama. Aquesta obra mestra del cinema és considerada una de les millors pel·lícules de tots els temps.

El guió de la pel·lícula va ser escrit per Ozu i el guionista K?go Noda en un període de 103 dies. Es van basar en la pel·lícula estatunidenca "Deixeu pas al demà" de 1937, dirigida per Leo McCarey. Encara que Ozu no havia vist la pel·lícula en aquest moment, va ser Noda qui va suggerir l'adaptació. Ozu va reunir un elenc d'actors i membres de l'equip que havien treballat amb ell durant molts anys.

Quan es va estrenar al Japó en 1953, "Contes de Tòquio" no va rebre molt de reconeixement i es va considerar "massa japonesa" per a ser comercialitzada. No obstant això, en 1957, la pel·lícula es va projectar a Londres i a l'any següent va guanyar el primer premi Sutherland Trophy. Finalment, en 1972, la pel·lícula es va projectar a la ciutat de Nova York i va rebre elogis per part dels crítics de cinema dels Estats Units.

En 2012, "Contes de Tòquio" va ser triada com la millor pel·lícula de tots els temps en una enquesta a directors de cinema realitzada per la revista Sight & Sound.

La trama de la pel·lícula gira entorn d'uns pares ancians que visiten als seus fills que viuen a Tòquio. Encara que els pares vénen d'un ambient rural en Onomichi, els seus fills estan massa ocupats com per a parar-los esment. No obstant això, la seva nora vídua els tracta amb afecte i afecte. La pel·lícula reflexiona sobre l'evolució de la humanitat i la distància que es crea entre generacions.

El rodatge i l'edició de la pel·lícula es van dur a terme entre juliol i octubre de 1953. Igual que totes les pel·lícules d'Ozu, "Contes de Tòquio" es caracteritza pel seu ritme lent. Els esdeveniments importants sovint no es mostren en la pantalla, sinó que es revelen a través de diàlegs significatius. La cambra es manté en una posició baixa i rares vegades es mou, seguint així l'estètica tradicional d'asseure en el sòl al Japó.

El tema de la pel·lícula aborda la transformació i l'occidentalització de la família japonesa tradicional després de la Segona Guerra Mundial, així com la inevitable ruptura entre pares i fills que van créixer separats. La història es desenvolupa al Japó de la postguerra, uns anys després de la implementació del nou Codi Civil de 1948, que va afavorir el creixement del país cap als ideals capitalistes occidentals, però també va provocar la pèrdua de tradicions i valors familiars.

"Contes de Tòquio" és considerada una de les pel·lícules més melodramàtiques d'Ozu i ha deixat una petjada duradora en la indústria cinematogràfica. El seu enfocament únic en la vida quotidiana i les relacions familiars ha ressonat amb audiències de tot el món, convertint-la en una fita històrica en la història del cinema japonès.