El sentido de la birra

Sinopsi

'Pizza, birra, faso' és una pel·lícula argentina dramàtica que va veure la llum en 1998, sent el resultat de la col·laboració en l'escriptura i direcció de Bruno Stagnaro i Israel Adrián Caetano. Malgrat haver estat produïda amb un pressupost molt limitat, la seva qualitat i els reconeixements que va obtenir van suposar un impuls significatiu per a la indústria cinematogràfica de l'Argentina. Es destaca com una obra emblemàtica del moviment conegut com a Nou Cinema Argentí (NCA).

La trama de la pel·lícula gira entorn d'una banda de joves marginals que comparteixen un mateix espai en una casa i es desemboliquen als carrers de Buenos Aires duent a terme petits robatoris. El seu debut en pantalla gran va tenir lloc el 15 de gener de 1998 i des de llavors ha deixat una petjada notable al cinema argentí, sent reconeguda en diferents moments com una de les millors pel·lícules del país.

En enquestes realitzades pel Museu del Cinema Pablo Ducrós Hicken l'any 2000 i per les revistes especialitzades La vida útil, Taipei i La terra crema en 2022, "Pizza, birra, faso" es va posicionar en el top 10, evidenciant la seva rellevància i perdurabilitat en l'àmbit cinematogràfic argentí.

La història s'inicia amb dos joves, el Cordovès i Pablo, executant un robatori incentivats per un taxista que els proveeix armes i els contracta per a assaltar als seus passatgers. Després de l'atracament, es reuneixen amb els seus companys en l'Obelisc per a gaudir de pizza, cervesa i cigarrets, entre ells Frula, Megabom i Sandra, la parella de Cordobés que està embarassada.

El grup decideix després enganyar a un músic de carrer discapacitat sobrenomenat 'Rengo' per a robar-li els seus guanys. Durant una altra de les seves entremaliadures, Sandra és detinguda per la policia, la qual cosa desencadena una sèrie d'esdeveniments que els porta a replantejar la seva situació actual i buscar alternatives per a canviar les seves vides.

Amb la intenció d'aconseguir diners, el grup ordeix un nou pla delictiu amb l'ajuda d'un nou integrant, Rúben, que els porta a robar un restaurant de prestigi. Encara que aconsegueixen el cop, sorgeixen complicacions que posen en risc les seves vides i la seva llibertat, desencadenant un desenllaç ple de violència i tragèdia.

La pel·lícula, malgrat el seu modest pressupost, va aconseguir captivar a l'audiència i a la crítica, sent elogiada per la seva representació crua i realista de la societat argentina en un context de crisi i desigualtat. A través d'un llenguatge autèntic i llista de carrers, l'obra va capturar l'essència d'una època marcada per la marginalitat i la delinqüència.

Amb valoracions excel·lents per part de mitjans com el diari La Nació i Clarí, 'Pizza, birra, faso' es va consagrar com una peça fonamental del cinema argentí contemporani, explorant temàtiques socials i humanes amb una mirada profunda i sincera.