Inici | Activitats | JFFSWT: Intolerance

JFFSWT: Intolerance

DATA ESTRENA:25/02/2024
SUBTÍTOLS:Castellà
DURADA:107 min.
DIRECTOR:Keisuke Yoshida
REPARTIMENT:Kisetsu Fujiwara, Arata Furuta, Aoi Itô, Reiko Kataoka, Tôri Matsuzaka, Shuri, Tomoko Tabata, Shinobu Terajima
GÈNERE:Drama

Sinopsi

Intolerància és una pel·lícula muda èpica i revolucionària, llançada en 1916 i dirigida per l'aclamat cineasta David Wark Griffith. Considerada com una de les pel·lícules més influents de l'era muda, Intolerància va trencar barreres i va desafiar les convencions cinematogràfiques del seu temps. La pel·lícula és un exemple d'innovació artística i tècnica, i ha deixat un impacte durador en la història del cinema.

La trama d'Intolerància s'entrellaça amb quatre línies argumentals paral·leles, cadascuna d'elles separada per diversos segles. La primera història és un melodrama contemporani que aborda temes de crim i redempció. La segona història se situa en l'antiga la Judea i retrata la missió i la mort de Jesucrist. La tercera història es desenvolupa a França durant la matança de Sant Bartolomé en 1572. I la quarta història se situa en l'antiga Babilònia i mostra la caiguda de l'Imperi de Babilònia en mans de Pèrsia l'any 539 a. C.

Cada història té la seva pròpia paleta de colors distintiva, encara que aquestes diferències no es poden apreciar en les versions disponibles actualment. Les escenes de les quatre històries estan unides per preses d'una figura que representa la Maternitat Eterna, bressolant un bressol. Aquesta figura simbolitza la connexió subjacent entre totes les històries i ressalta el tema central de la pel·lícula: la intolerància en totes les seves formes.

David Wark Griffith va decidir fer aquesta pel·lícula en resposta a les crítiques rebudes per la seva pel·lícula anterior, El naixement d'una nació, per perpetuar estereotips racials i glorificar al Ku Klux Klan. Amb Intolerància, Griffith volia desafiar als seus crítics i deixar clar que la intolerància no estava limitada a cap raça o grup en particular, sinó que era un problema humà universal. Encara que va rebre crítiques mixtes en aquest moment, amb el temps la pel·lícula s'ha guanyat reconeixement i elogis pel seu missatge i el seu impacte al cinema.

La pel·lícula va ser considerada un fracàs comercial en el seu llançament inicial, en part a causa de la seva estructura complexa i al seu missatge intel·lectual i moralitzador. Al públic li va resultar difícil comprendre i apreciar la reflexió profunda i l'amplitud històrica que Griffith va intentar transmetre. No obstant això, malgrat el resultat en taquilla, Intolerància ha deixat una petjada indeleble en el món del cinema.

La pel·lícula destaca per la seva adreça visualment grandiosa i les seves escenes impressionants. Griffith va emprar grans masses d'actors i decorats gegantescos, com les muralles de Babilònia que aconseguien els cent metres d'altura. L'escena de l'atac persa va comptar amb la participació de 16,000 figurants, la qual cosa va demostrar el compromís de Griffith amb la visió artística i la realització de la pel·lícula.

A pesar que Intolerància no va tenir l'èxit comercial esperat en el seu llançament, la seva influència al cinema europeu va ser significativa. Directors com Erich Von Stroheim i Minoru Murata es van veure inspirats per la pel·lícula, i el cinema constructivista de la Unió Soviètica es va desenvolupar en part gràcies a l'estudi d'aquesta magna obra cinematogràfica.

La pel·lícula va ser elogiada per la crítica en la seva estrena, encara que el seu missatge pacifista va ser rebutjat en una Europa immersa en la Primera Guerra Mundial. Al llarg dels anys, Intolerància ha guanyat popularitat i reconeixement per la seva importància cultural, històrica i estètica. En 1989, va ser seleccionada per a la seva preservació en el National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.

Encara que alguns crítics han qüestionat certs aspectes de la pel·lícula, com el seu frenesí autodestructiu i la seva pretensió crua, la majoria d'ells reconeixen la seva importància i el seu lloc en la història del cinema. Intolerància ha estat comparada amb obres mestres d'altres formes d'art, com la Simfonia núm. 5 de Beethoven i les pintures de la Capella Sixtina de Miguel Ángel. El seu impacte s'estén més enllà de la pantalla, i el seu llegat continua influint en la indústria cinematogràfica.

En resum, Intolerància és una pel·lícula revolucionària que va desafiar les convencions i va explorar temes universals a través de quatre històries intercalades. Encara que no va tenir l'èxit comercial esperat en el seu llançament, ha guanyat reconeixement i elogis al llarg dels anys per la seva innovació artística i tècnica. La seva influència al cinema europeu i en moviments cinematogràfics posteriors és innegable, i la seva preservació en el National Film Registry dels Estats Units demostra la seva importància cultural i històrica. Intolerància és una obra mestra del cinema mut que continua sent rellevant i poderosa fins al dia d'avui.