MUNTER I L'AMOR DE KANDINSKY

Sinopsi

Gabriele Münter, nascuda a Berlín el 19 de febrer de 1877 i morta en Murnau am Staffelsee el 19 de maig de 1962, va ser una destacada fotògrafa i pintora alemanya reconeguda com una de les creadores del moviment artístic expressionista muniquès conegut com Der Blaue Reiter, el significat del qual és "El genet blau". Münter provenia d'una família acomodada que va recolzar la seva formació artística a través de mestres particulars. En 1897, va assistir a la Malschule für Damen, una escola d'art per a dones a Düsseldorf, la qual cosa va marcar l'inici de la seva trajectòria artística.

Després de realitzar un viatge de dos anys pels Estats Units amb la seva germana, Münter es va instal·lar a Munic en 1901. A pesar que l'Acadèmia de Belles arts de Munic no acceptava dones, va continuar la seva formació en una associació femenina de pintura de la ciutat. Va ser durant aquest període que el seu interès pel dibuix i la fotografia es va consolidar. Posteriorment, es va unir a l'escola d'art Phalanx, on va conèixer al pintor Vasily Kandinsky, amb qui va mantenir una relació amorosa que va marcar la seva evolució artística.

Durant la seva estada a París en 1906/07, Münter es va veure influenciada per l'obra d'Henri Matisse i uns altres fauvistas, la qual cosa va provocar un canvi significatiu en el seu estil artístic. En 1909 va adquirir una casa en Murnau am Staffelsee, on va passar els estius al costat de Kandinsky i altres destacats artistes del moviment muniquès. Aquesta residència es va convertir en un punt de trobada per a l'avantguarda artística de l'època i actualment alberga el museu Das Münter-Haus en Murnau.

Com a membre fundador de la Neue Künstlervereinigung München, iniciada per Kandinsky, Münter va contribuir activament al desenvolupament de l'art abstracte, caracteritzat per l'ús de colors vibrants i formes definides. Durant la Primera Guerra Mundial, la parella es va separar temporalment a causa de circumstàncies polítiques, i Münter va residir a Escandinàvia fins a 1920. A partir de llavors, va alternar la seva residència entre Colònia, Munic i Murnau am Staffelsee, encara que la seva producció artística es va veure afectada per períodes de depressió.

Malgrat les adversitats, Münter va continuar exposant la seva obra i va rebre reconeixements com el Premi Cultural de Pintura en 1956 i la Medalla d'Honor d'Or de la Ciutat de Munic en 1957. El seu llegat artístic perdura en importants museus del món, com el MOMA de Nova York, i en el museu Lenbachhaus d'Alemanya, on s'exhibeixen moltes de les seves obres.

En un acte de valentia durant la Segona Guerra Mundial, Münter va ocultar i va salvar més de 80 obres de Kandinsky i altres artistes de Der Blaue Reiter, així com de la seva pròpia creació, protegint-les de la destrucció nazista. La seva contribució a l'art i el seu impacte en l'escena cultural han estat reconeguts a nivell internacional, sent exemple de perseverança i dedicació en el món de l'art.