Stop Making Sense

Sinopsi

Stop Making Sense, també conegut en espanyol com Deixar de tenir sentit, és un àlbum icònic que representa el sisè treball d'estudi i el segon en viu de la reconeguda banda estatunidenca de new wave, Talking Heads. Aquest àlbum, llançat a l'octubre de 1984, no sols consisteix en una col·lecció de cançons en viu, sinó que també serveix com la banda sonora de la pel·lícula homònima que captura l'essència i l'energia de la banda en la seva màxima esplendor.

La versió original de l'àlbum presenta només nou de les cançons interpretades en la pel·lícula, algunes de les quals van ser modificades durant el procés d'edició per a adaptar al format cinematogràfic. No obstant això, en 1999 es va llançar una segona versió que incloïa un total de 16 cançons, coincidint amb el 15 aniversari de l'enregistrament dels temes en concert, la qual cosa va afegir una dimensió encara més completa a aquesta obra mestra musical.

Considerat per molts com un dels millors àlbums en viu de la història, Stop Making Sense es va mantenir en el Billboard 200 durant més de dos anys i ha estat reconegut en la posició No. 354 dels 500 Greatest Albums of All Time, segons la prestigiosa revista Rolling Stone. La qualitat i la innovació presents en aquest àlbum li han atorgat un lloc destacat en la història de la música.

La gènesi d'aquest projecte es remunta a la gira de promoció de l'àlbum Speaking in Tongues de Talking Heads en 1983, quan al director Jonathan Demme se li va encomanar la tasca de gravar material per a una pel·lícula que capturés l'essència única de la banda en viu. Així, en un dia memorable, es va filmar tant la pel·lícula com es va gravar l'àlbum, fusionant l'art visual amb l'experiència auditiva d'una manera sense igual.

La visió de David Byrne per a aquest àlbum i la pel·lícula va transcendir el convencional, buscant crear una experiència única i immersiva per al públic. És per això que l'àlbum s'inicia amb un impactant solo de Byrne en "Psycho Killer", establint des del principi una atmosfera única i captivadora.

Versions limitades del LP original presentaven un llibre d'imatges a color embolicat al voltant de la jaqueta de l'àlbum, mentre que les versions regulars incloïen imatges i subtítols en la màniga interna. En la reedició de 1999, coincidint amb el rellançament de la pel·lícula, l'àlbum es va ampliar i va remasteritzar, restaurant totes les cançons de la pel·lícula amb tot just algunes edicions menors per a oferir als fans una experiència encara més completa.

La recepció crítica i la importància de Stop Making Sense són innegables. Votat com l'habitació millor àlbum en la discografia de Talking Heads segons Best Ever Albums, també es posiciona com el dècim millor àlbum de 1984, el 59vo de la dècada dels '80 i el 436vo en la llista dels 500 millors àlbums de tots els temps.

La Rolling Stone Magazine va atorgar a aquest àlbum una qualificació de 4/5, situant-lo en el lloc 354 dels millors 500 àlbums de tots els temps. D'altra banda, la pel·lícula va ser elogiada com una de les millors pel·lícules de concerts en la història per Rob Sheffield, de la mateixa publicació, demostrant l'impacte cultural i artístic d'aquesta obra.

En 2012, Slant Magazine va incloure a Stop Making Sense en el lloc 61 de la seva llista dels millors àlbums dels anys 1980, consolidant el seu lloc com una obra seminal de l'època. Malgrat les crítiques, Allmusic va elogiar la versió de 1999 per la seva qualitat superior en comparació amb la mescla original de 1984, que alguns puristes van considerar com desaliñada i poc polida.

Amb la seva energia vibrant, la seva innovació musical i el seu impacte durador, Stop Making Sense continua sent una fita en la història de la música, demostrant la genialitat i la visió artística de Talking Heads en la seva màxima expressió.

Trailer

També et pot interessar