TRES DONES

Sinopsi

3 Women (Three Women) és una pel·lícula estatunidenca de misteri, suspens i drama psicològic experimental dirigida, escrita i produïda per Robert Altman en 1977. Protagonitzada per Shelley Duvall, Sissy Spacek i Janice Rule, la trama se centra en la peculiar relació entre tres dones en una ciutat desèrtica de Califòrnia.

La història segueix a una dona adulta vanitosa, loquaç i abstreta, interpretada per Duvall, la seva tímida i maldestra companya de quart adolescent, encarnada per Spacek, i una dona major embarassada, hosca i silenciosa, a càrrec de Rule. A mesura que aquestes dones es troben i conviuen, les seves personalitats contrastants porten a esdeveniments misteriosos en una comunitat desèrtica a l'est de Los Angeles.

Amb un enfocament surrealista i oníric, la trama es desenvolupa més en el comportament, humor i misteri dels personatges que en una narrativa convencional. La pel·lícula presenta una atmosfera enigmàtica on la interpretació dels seus significats queda oberta a l'audiència, desafiant fins i tot al propi Altman, qui ha admès no estar segur del missatge final de la història.

3 Women es destaca per les transformacions dels seus personatges principals, especialment de Duvall i Spacek, els qui experimenten canvis significatius en la seva relació i percepció de si mateixes i dels altres. Paral·lels amb obres com a 'Persona' de Bergman han estat traçats en l'exploració psicològica i la transició d'identitats al llarg de la trama.

Després de la seva estrena en el Festival Internacional de Cinema de Cannes en 1977, 3 Women va rebre elogis per les actuacions de l'elenc, la fotografia evocadora i la banda sonora atmosfèrica. Encara que no va ser un èxit comercial immediat, la pel·lícula ha guanyat reconeixement crític amb el pas dels anys pel seu enfocament únic i el seu simbolisme profund.

La recepció crítica de 3 Women ha estat majoritàriament positiva, amb una qualificació del 85% en Rotten Tomatoes i una puntuació de 82/100 en Metacritic, indicant una "aclamació universal". Roger Ebert va elogiar la pel·lícula com una obra mestra d'Altman, destacant les expressions inquietants de Duvall i descrivint-la com un estudi satíric i pertorbador de la condició humana.

En reconeixement a la seva actuació, Shelley Duvall va ser guardonada amb el premi a la Millor Actriu en el Festival de Cannes de 1977, consolidant el seu paper en la destacada interpretació d'aquest intrigant thriller psicològic.