Xabier Díaz & Adufeiras de Salitre | El CAT acull

'Axúdame a sentir' em deia la meva àvia materna Obdulia amb freqüència. Va ser una de tantes catedràtiques sense títol en aquesta cèlebre universitat de la vida. No hi ha res més necessari que sentir i tampoc hi ha moment més adequat per perseguir aquest verb que els temps en què vivim: les humanitats s'esvaeixen alhora que creix el binomi virtual-màquina. Les arts, en general, van atendre històricament la nostra necessitat de sentir. Aquest lloc sense algorismes és una casa que hem de visitar tantes vegades com ens sigui possible. Celebrar la no virtualitat, abraçar-nos, escoltar-nos, beure, ballar, sentir, escriure, dibuixar, cantar, somiar... Casa nostra és el camp de la festa i també la platea d'un teatre o les taules d'una taverna. El que passa en un concert és una cosa única i irrepetible: s'extingeix en tancar el teló, però alhora és una flama que pren i continua escalfant el nostre pit durant molt de temps. De vegades ens acompanya tota una vida. #elCATacull..Dissabte 15 de novembre de 2025...Organitza: