Cohesió social a Grącia a través d'una novel·la i obra de teatre
26 de marē de 2025
La cohesió social a Grącia es reflecteix a través d'una novel·la i una obra de teatre
Sota el lema "Una novel·la, una obra de teatre i tot Grącia per donar-li vida", van participar més de 250 persones de diverses entitats culturals en un esdeveniment śnic de cohesió social. Aquest esdeveniment no només va atreure a un gran nombre de espectadors, sinó que també va generar un enorme impacte en el barri.
Amb l'objectiu de recordar les representacions de l'any 2015 i mostrar agraļment a totes les persones que van fer possible la seva realització, el Districte de Grącia celebrarą un esdeveniment commemoratiu el dia 3 d'abril a la seva seu. Entre les activitats programades es troba la presentació del documental "L'arqueta dels somnis" dirigit per Jordi Margarit. Aquesta pel·lķcula reflecteix la histņria d'aquest gran esforē col·lectiu per part de les entitats de Grącia.
La obra de teatre es basa en dues histņries paral·leles. La primera es desenvolupa durant la construcció de la torre, dissenyada per l'arquitecte Rovira i Trias, i del rellotge, creat pel reconegut rellotger suķs i veķ de Grącia, Albert Billeter. La segona histņria té lloc en l'čpoca contemporąnia i es centra en la figura d'Albert Musons. Totes dues barrejen personatges reals i ficticis per mostrar el passat i el present de Grącia d'una manera śnica.
La novel·la histņrica "El rellotger de Grącia" estą estretament relacionada amb el Campanar, un sķmbol laic śnic a Catalunya. Actualment, la seva ombra s'ha convertit en un punt de trobada i un sķmbol de l'esperit del barri que continuarą marcant les hores a la Vila de Grącia.
Les representacions teatrals van formar part dels actes commemoratius del 150č aniversari de la construcció de la torre, una celebració que va comptar amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i el Districte de Grącia.
El Campanar de Grącia, també conegut com la Torre del Rellotge de la plaēa de la Vila de Grącia, va ser inaugurat el 8 de desembre de 1864 durant el mandat de l'alcalde Josep Balasch i Solą. Durant la Revolta de les Quintes de 1870, el Campanar es va convertir en un sķmbol de llibertat i revolució, ja que va tocar a somatén durant noranta-sis hores mentre els residents de la Vila s'enfrontaven a l'exčrcit espanyol. Des de llavors, aquesta torre ha estat considerada un icona de la Vila de Grącia.
* Reportatge fotogrąfic de Josep Maria Contel.
