Andrea Chenier - Des del Royal Opera House de Londres

Sinopsi

Òpera Andrea Chénier: Una història de passió, revolució i sacrifici

Andrea Chénier és una òpera verista d'ambient històric escrita per Umberto Giordano i amb llibret en italià de Luigi Illica. Basada lliurement en la vida del poeta francès André Chénier, qui va ser executat durant la Revolució Francesa, aquesta obra mestra de l'òpera va ser estrenada en el Teatre de La Scala de Milà el 28 de març de 1896 i ha perdurat en el temps com l'òpera més famosa del seu compositor.

Des de la seva estrena, Andrea Chénier ha estat interpretada amb freqüència i s'ha convertit en una part fonamental del repertori operístic estàndard. Una de les raons que va contribuir a la seva popularitat és l'esplèndida música líric-dramàtica del protagonista tenor, que proporciona al cantant talentós nombroses oportunitats per a brillar en escena. De fet, el triomf de Giuseppe Borgatti en el paper principal en la primera representació el va col·locar instantàniament entre els tenors italians més destacats de l'època. Borgatti es convertiria en el més gran tenor wagnerià d'Itàlia, més que un especialista en música verista. Al llarg dels anys, s'han realitzat diversos enregistraments d'aquesta òpera per a delit dels amants de la música clàssica.

En la seva estrena en La Scala, la producció va comptar amb Evelina Carrera, Giuseppe Borgatti i Mario Sammarco en els rols principals de soprano, tenor i baríton respectivament, sota la direcció de Rodolfo Ferrari. Andrea Chénier després va ser estrenada a Nova York en l'Acadèmia de Música el 13 de novembre de 1896, a Hamburg el 3 de febrer de 1897 sota la batuta de Gustav Mahler, i en el Teatre Camden de Londres el 16 d'abril de 1903, interpretada en anglès.

A més de Giuseppe Borgatti, altres destacats intèrprets del paper de Chénier en el període entre l'estrena de l'òpera i l'esclat de la Segona Guerra Mundial inclouen a Francesco Tamagno, Giovanni Zenatello, Giovanni Martinelli, Aureliano Pertile, Francesco Merli, Beniamino Gigli, Giacomo Lauri-Volpi i Antonio Cortis. Fins i tot Enrico Caruso va tenir l'oportunitat d'interpretar a Chénier en algunes presentacions a Londres en 1907. La majoria d'aquests tenors, exceptuant a Borgatti, van realitzar enregistraments en 78 RPM d'almenys una de les àries destacades de l'òpera.

En l'època posterior a la Segona Guerra Mundial, Franco Corelli, Richard Tucker i Mario del Monaco van ser sense cap dubte els intèrprets més famosos del rol titular durant les dècades de 1950 i 1960. Després, Plácido Domingo es va convertir en el seu intèrpret més destacat entre la següent generació de tenors, encara que Luciano Pavarotti, contemporani de Domingo, també va cantar amb èxit el paper i va gravar l'obra.

Una producció notable d'Andrea Chénier va ser dirigida per Keith Warner i es va representar en Bregenz, Àustria en 2011. En aquesta representació, es va erigir una imponent estàtua de gairebé 78 peus d'alt de Jean-Paul Marat enfonsar en l'aigua moribund, com un homenatge a la pintura de 1793 realitzada per Jacques-Louis David, "La mort de Marat", que representa al revolucionari assassinat en la seva banyera.

A més de les notables actuacions dels tenors principals, l'òpera inclou una de les àries més conegudes de la història de la música, "La mamma morta", interpretada per l'heroïna soprano. Aquesta ària es va fer encara més famosa quan va ser inclosa en la pel·lícula "Philadelphia", i la versió utilitzada en la banda sonora és la interpretació de María Callas. També és destacable l'expressiu monòleg del baríton, "Nemico della Pàtria", i l'impressionant duo final entre soprano i tenor, mentre es preparen per a enfrontar a la guillotina.

Quant a la partitura de Giordano, és important esmentar que no presenta en cap moment estructures harmòniques atonals, la qual cosa és una característica distintiva dels compositors de música atonal. En canvi, l'escriptura musical d'Andrea Chénier és perfectament tonal i captivadora.

La història d'Andrea Chénier es desenvolupa en l'època de la Revolució Francesa, entre els anys 1789 i 1794, a París i els seus voltants, i està dividida en quatre actes.

El primer acte, conegut com a "Ball de la comtessa de Coigny", ens presenta a una noblesa francesa despreocupada que celebra una festa al castell de la comtessa de Coigny. Entre els convidats es troba el poeta Andrea Chénier, l'actuació del qual desencadena una sèrie de conflictes i revelacions sobre la realitat de la societat de l'època. Chénier defensa amb vigor els seus ideals contra els costums corruptes que estan portant a la societat a la seva ruïna. Mentrestant, es desenvolupa una història d'amor entre Chénier i Maddalena, la filla de la comtessa, qui al principi es burla dels ideals de Chénier però després es veu afectada per les seves paraules.

El segon acte, anomenat "A París prop del pont Peronnet", ens trasllada al període del Terror i mostra a Chénier convertit en un revolucionari. En aquest moment, una dama desconeguda li escriu demanant protecció. Aquesta dama resulta ser Maddalena, la mare de la qual ha estat assassinada pels revolucionaris i ara es veu obligada a viure amagada i en la pobresa. Mentrestant, Gérard, qui abans era servent de la comtessa de Coigny i ara s'ha convertit en un líder revolucionari, descobreix la relació entre Chénier i Maddalena i es deslliga un duel entre els dos homes. Maddalena aconsegueix escapar, deixant a Gérard greument ferit.

El tercer acte, titulat "El tribunal revolucionari", ens mostra a una França que necessita soldades i diners. Gérard presideix un tribunal revolucionari i Chénier és arrestat per les seves crítiques al poderós líder revolucionari Robespierre. Maddalena s'ofereix a Gérard amb la condició de salvar la vida de Chénier, però aquest últim és condemnat a mort. L'acte culmina amb una poderosa i emotiva escena en la qual Chénier es defensa a si mateix davant el tribunal i Maddalena plora desesperadament.

El quart i últim acte, conegut com a "Presó de St. Lazare", mostra a Chénier confinat en la trista presó, on esperar la seva execució. En aquesta etapa, Maddalena aconsegueix subornar a les autoritats per a ingressar a la presó i passar un últim moment amb Chénier. Tots dos enfronten amb serenitat l'arribada de la mort i s'acomiaden amb un amor indestructible. Mentrestant, Gérard, afectat per les seves pròpies decisions, plora desconsoladament.

La història d'Andrea Chénier és un emocionant drama romàntic que ha captivat als amants de l'òpera al llarg dels anys, gràcies a la seva música apassionada i a una trama plena de girs sorprenents. Aquesta òpera és una experiència única que transporta al públic a una època de revolució i sacrifici on l'amor i la passió s'enfronten a les injustícies del món. La partitura de Giordano i la interpretació dels talentosos cantants fan d'Andrea Chénier una obra imprescindible en el repertori operístic.

Trailer

Cartellera - Cinemes

'Andrea Chenier - Des del Royal Opera House de Londres' és a la cartellera d'aquests cinemes:

Bosque Multicines (MOOBY Bosque)

Properes Sessions

11/06 20:15

Rambla de Prat, 16

08012 Barcelona

Tel. 932 15 95 70

També et pot interessar