Inici | Activitats | Dimarts Cultural: Historias de Tokio (VOSE)

Dimarts Cultural: Historias de Tokio (VOSE)

DATA ESTRENA: 27/02/2024
IDIOMA PARLAT: Anglès
DURADA: 90 min.
DIRECTOR: David Bickerstaff
GÈNERE: Documental

Sinopsi

Contes de Tòquio (T?ky? monogatari en japonès) és una pel·lícula japonesa de 1953 dirigida per Yasujir? Ozu i protagonitzada per Chishu Ryu i Chieko Higashiyama. Aquesta aclamada obra és considerada una de les millors pel·lícules realitzades en la història del cinema i ha deixat la seva petjada en el món de l'art cinematogràfic.

La trama de la pel·lícula gira entorn de la història d'uns pares ancians originaris d'Onomichi, una zona rural del Japó, que decideixen visitar als seus fills que viuen a Tòquio. No obstant això, quan arriben a la gran ciutat, es troben que els seus fills estan massa ocupats en les seves pròpies vides com per a parar-los esment. Només la nora vídua de la parella mostra un afecte real cap a ells. Aquesta situació posa de manifest la creixent bretxa generacional i la falta de comunicació entre pares i fills en una societat en constant evolució.

El guió de la pel·lícula va ser desenvolupat per Yasujir? Ozu i el seu col·laborador habitual, K?go Noda, durant un període de 103 dies en una posada de Chigasaki. Durant aquest temps, Ozu, Noda i el director de fotografia Y?haru Atsuta van explorar diferents llocs de Tòquio i Onomichi per a trobar les locaciones perfectes per a la pel·lícula. El rodatge i l'edició de la pel·lícula es van dur a terme entre juliol i octubre de 1953.

Com és característic en totes les pel·lícules d'Ozu, Contes de Tòquio es caracteritza pel seu ritme pausat. Molts esdeveniments importants no es mostren en pantalla, sinó que es descobreixen a través dels diàlegs. Un aspecte distintiu de la direcció d'Ozu és l'ús d'una càmera que es manté a baixa altura i gairebé no es mou durant la major part de la pel·lícula. Aquesta elecció d'estil evoca la tradicional manera d'asseure en els tatamis japonesos i afegeix una atmosfera única a la pel·lícula.

Un dels temes principals de la pel·lícula és la ruptura i l'occidentalització de la tradicional família japonesa després de la Segona Guerra Mundial. La pel·lícula es desenvolupa en l'època de postguerra, en 1953, uns anys després de la implementació del nou Codi Civil en 1948, que va promoure el creixement del país cap a ideals capitalistes occidentals, però també va portar amb si la pèrdua d'algunes tradicions i valors familiars japonesos. Contes de Tòquio és considerada una de les pel·lícules més melodramàtiques d'Ozu.

Al llarg dels anys, Contes de Tòquio ha rebut nombrosos elogis i reconeixements. En 2012, la revista Sight & Sound va realitzar una enquesta entre directors de cinema, i la pel·lícula va ser triada com la millor de tots els temps. Això és un testimoniatge de l'impacte durador que ha tingut en la indústria del cinema i en la crítica especialitzada.

En resum, Contes de Tòquio és una pel·lícula que ens mostra la realitat de l'evolució de la societat japonesa i la pèrdua dels valors familiars tradicionals. A través d'una narrativa pausada i un ús distintiu de la càmera, Yasujir? Ozu va crear una obra mestra que ha deixat una petjada inesborrable al cinema.