Inici | Activitats | Hedy Crilla, maestra de actores

Hedy Crilla, maestra de actores

DATA ESTRENA: 19/04/2024
SUBTÍTOLS: Sense subtítols
DURADA: 90 min.
DIRECTOR: Luciana Murujosa
REPARTIMENT: Hedy Krilla, Agustín Alezzo, Héctor Bidonde, Julian Caisson, Gabriel Cavia, Santiago Cerra
GÈNERE: Documental

Sinopsi

Hedy Crilla, coneguda també com Hedy Krilla, va ser una destacada actriu de teatre i mestra d'actors, nascuda el 26 de setembre de 1898 a Viena, Àustria. Des de molt jove, va demostrar un gran talent i passió per les arts escèniques, i va decidir dedicar a estudiar en el conservatori de la seva ciutat natal.

Després de completar la seva formació a Viena, Hedy es va traslladar a Alemanya en 1920, on va iniciar la seva carrera teatral al costat de canviats de nom creadors com Bertolt Brecht, Gustaf Gründgens, Leopold Jessner, Max Reinhardt i Carl Zuckmayer. Durant la seva estada a Alemanya, va tenir l'oportunitat de treballar en teatres de renom en països com Àustria, França, Polònia i Anglaterra, consolidant la seva reputació com una talentosa actriu.

No obstant això, la vida d'Hedy Crilla va donar un gir dràstic en 1933, quan es va veure obligada a fugir del règim nazi primer a Viena i després a França. Davant les difícils circumstàncies polítiques i socials d'Europa en aquell moment, Hedy va prendre la difícil decisió d'emigrar de manera definitiva a Buenos Aires en 1940.

Ja radicada en la capital argentina, Hedy va trobar treball en companyies de teatre alemany independent, participant en destacades produccions com "La flama sagrada" de Somerset Maugham en 1941, "Alerta en el Rhin" de Lillian Hellman en 1942, i "Espectres" d'Henrik Ibsen en 1946. A més del seu treball en el teatre, també va formar part d'elencs francesos i va dictar classes de perfeccionament actoral.

Durant la dècada de 1940, Hedy Crilla incursionó al cinema argentí, col·laborant especialment amb el reconegut director Mario Soffici. El seu talent i dedicació no sols es van limitar a la seva labor com a actriu, sinó que també van deixar una profunda petjada en l'àmbit de l'ensenyament. En 1947, va fundar l'Escola d'Art Escènic de la Societat Hebraica l'Argentina, on va tenir l'oportunitat de formar a futures figures destacades del teatre argentí, com Fanny Mikey, Sergio Renán i David Stivel.

En 1958, el Teatre Independent La Màscara va convocar a Hedy Crilla per a aprofundir en el mètode d'actuació de Konstantín Stanislavski. Durant aquest període, Hedy no sols es va destacar com a actriu, sinó també com a directora teatral. Algunes de les seves posades en escena més aclamades van ser "Càndida" de Bernard Shaw en 1959, "Una ardent nit d'estiu" de Ted Willis en 1960, i novament "Espectres" d'Henrik Ibsen en 1961.

El llegat d'Hedy Crilla com a mestra i directora de teatre es va fer evident al llarg dels anys. El seu enfocament pedagògic, basat en els mètodes de Stanislavski i Lee Strasberg, va marcar el camí per a diverses generacions d'actors i directors argentins. Alguns dels seus alumnes més destacats inclouen a Elsa Berenguer, Norma Aleandro, Federico Luppi i Lito Cruz, qui va afirmar que Crilla va ser el primer pont que va connectar als actors amb les seves pròpies vivències, alliberant-los de la sobreactuación.

Fins als seus últims dies, Hedy Crilla va continuar conreant la seva passió per les arts escèniques. Va tornar a les taules com a actriu en obres com "La mentida" de Nathalie Sarraute en 1968, "Romanç de llops" de Valle Inclán en 1970, "Les noces del llauner" i "Genets cap a la mar", i finalment en "Només 80" de Colin Higgins en 1977, on va rebre el reconeixement i admiració d'un públic més ampli.

La trajectòria d'Hedy Crilla també va tenir presència en la televisió argentina, destacar en el cicle televisiu "Alta comèdia" en el paper de Mamà Cora, en l'adaptació de l'obra teatral "Esperant la carrossa" de l'autor uruguaià Jacobo Langsner.

Lamentablement, Hedy Crilla va morir el 31 de març de 1984 a Buenos Aires, després d'una llarga batalla contra una malaltia neurodegenerativa progressiva. Malgrat la seva partida, el seu llegat perdura en la memòria d'aquells que van tenir el privilegi de treballar amb ella i aprendre del seu talent i dedicació. El seu cos va ser acompanyat fins al panteó de l'Associació Argentina d'Actors en el Cementiri de la Chacarita, on descansa en pau. El seu llegat com a actriu, mestra i directora continua sent una inspiració per a les noves generacions d'artistes.