Inici | Activitats | Perfect Days

Perfect Days

Any:2023
Data d'estrena: 19/01/2024
País:Japó
Direcció:Wim Wenders
Gènere:Drama
Durada:124 min.
Repartiment: Min Tanaka, Kôji Yakusho, Yumi Asô, Tokio Emoto, Sayuri Ishikawa

Sinopsi

Perfect Days és una pel·lícula japonesa dirigida per l'aclamat director Wim Wenders, que es va estrenar en 2023 i se centra en la vida quotidiana d'un netejador de banys públics, interpretat magistralment per l'actor K?ji Yakusho. La pel·lícula, una coproducció internacional entre el Japó i Alemanya, va competir en la secció oficial del Festival Internacional de Cinema de Cannes de 2023 i va ser seleccionada com la candidata japonesa a la millor pel·lícula internacional en els Premis Óscar 2024.

La història segueix a Hirayama, un humil netejador de banys a Tòquio, interpretat per K?ji Yakusho. Encara que sembla estar satisfet amb la seva vida senzilla, segueix una rutina diària estructurada i dedica el seu temps lliure a les seves passions per la música, els llibres i la fotografia. Hirayama troba consol en la música, escoltant cassettes en la seva furgoneta d'anada i volta al treball. Les seves lectures nocturnes inclouen contes d'autors com William Faulkner i Patricia Highsmith, així com els assajos d'Institutriu K?da. A més, el seu amor pels arbres el porta a cuidar un petit jardí casolà i a dedicar temps a fotografiar-los.

El desenvolupament de la trama se centra en la relació d'Hirayama amb el seu jove assistent, Takashi, que és tot el contrari a ell: arriba tard, és sorollós i descurat en el seu treball. A mesura que la història avança, Takashi involucra a Hirayama en algunes situacions complicades, com deixar-li usar la seva camioneta per a impressionar a una dona anomenada Institutriu. Encara que Takashi llisca una cinta de Patti Smith que pertany a Hirayama en la bossa d'Institutriu, el netejador decideix no prendre represàlies i mostra la seva generositat en donar-li diners en efectiu perquè gaudeixi de la seva cita.

Al mateix temps, Hirayama es troba inesperadament amb la seva neboda, Niko, que ha fugit de la casa de la seva germana rica, Keiko. Hirayama accepta deixar que la seva neboda es quedi amb ell durant uns dies, la qual cosa els porta a compartir moments especials fotografiant arbres al parc i fent passejos amb bicicleta junts. Al llarg de la pel·lícula, Niko i Hirayama discuteixen sobre la importància de viure el moment present i d'acceptar la desconnexió entre diferents realitats.

En un gir emocional, Keiko, la germana d'Hirayama, apareix per a emportar a Niko i li demana al netejador que visiti al seu pare malalt. Malgrat la difícil relació entre Keiko i Hirayama en el passat, ell mostra el seu amor cap a la seva germana en abraçar-la abans que es vagin. És en aquest moment que Hirayama esclafeix a plorar desconsoladament, revelant la profunditat dels seus sentiments.

El clímax de la pel·lícula arriba quan Takashi abandona sobtadament el seu treball, deixant a Hirayama a càrrec del seu torn i alterant així la seva rutina diària. En aquest moment, Hirayama visita el restaurant de Mama i descobreix que ella està abraçant a la seva exesposo. La trobada amb l'exmarido de Mama porta a una conversa emotiva on es revela que ella està malalta de càncer i li demana a Hirayama que cuidi d'ella.

La història culmina amb Hirayama conduint la seva camioneta mentre escolta la cançó "Feeling Good" de Nina Simone, la seva expressió alternant entre un ampli somriure i llàgrimes, mostrant així la seva transformació i acceptació dels desafiaments que ha enfrontat.

Perfect Days ha rebut ressenyes positives tant de la crítica com del públic. En Rotten Tomatoes, la pel·lícula compta amb una aprovació del 92%, basada en 62 ressenyes, i ha estat elogiada per l'actuació destacada de K?ji Yakusho i el seu enfocament absorbent de la vida. Metacritic li va atorgar una puntuació de 72 sobre 100 i els usuaris d'IMDb li van donar una qualificació de 7,9 sobre 10.

Amb la seva adreça magistral i el seu enfocament en la vida diària d'un netejador de banys, Perfect Days es destaca com una joia silenciosa en la filmografia de Wim Wenders i ofereix una reflexió commovedora sobre la importància de trobar significat en les nostres rutines diàries i acceptar les connexions i desconnexions que existeixen en les nostres vides.