Inici | Activitats | Una madre de Tokio (VOSE)

Una madre de Tokio (VOSE)

DATA ESTRENA: 14/08/2024
IDIOMA PARLAT: Japonès
DURADA: 110 min.
DIRECTOR: Yôji Yamada
REPARTIMENT: Sayuri Yoshinaga, Yô Ôizumi, Mei Nagano, You, Moe Edamoto, Kankurô Kudô, Min Tanaka, Akira Terao
GÈNERE: Drama Comèdia

Sinopsi

"Contes de Tòquio" és una pel·lícula japonesa dirigida per Yasujir? Ozu i estrenada en 1953. Considerada com una de les obres més importants del seu autor, ha rebut nombrosos elogis i és citada com una de les millors pel·lícules realitzades. La trama de la pel·lícula se centra en la història d'uns pares ancians que visiten als seus fills residents a Tòquio.

La pel·lícula narra la vida d'una parella d'ancians originària d'Onomichi, una zona rural del Japó, que decideix viatjar a Tòquio per a visitar als seus fills. No obstant això, en arribar a la ciutat, s'adonen que els seus fills estan massa ocupats com per a dedicar-los temps i atenció. Encara que la nora vídua de la parella mostra afecte cap a ells, els fills semblen distants i indiferents.

Aquesta situació reflecteix l'evolució de la societat i la rapidesa amb la qual les relacions familiars poden canviar. La bretxa generacional i la falta de comunicació entre pares i fills són temes recurrents en la pel·lícula. El guió de "Contes de Tòquio" va ser desenvolupat per Yasujir? Ozu i K?go Noda al llarg de 103 dies de treball en una posada de Chigasaki. Durant aquest temps, van explorar diferents llocs a Tòquio i Onomichi abans de començar el rodatge.

L'estil visual de la pel·lícula és característic d'Ozu, qui utilitza una càmera amb una altura baixa i moviments molt limitats. De fet, la càmera sol es mou una vegada en tota la pel·lícula, la qual cosa és inusual en la filmografia d'Ozu. Aquest enfocament visual, juntament amb l'ús de diàlegs per a transmetre els esdeveniments importants, crea un ritme pausat i distintiu en la pel·lícula.

En termes temàtics, "Contes de Tòquio" aborda la ruptura i l'occidentalització de la tradicional família japonesa després de la Segona Guerra Mundial. Situada al Japó de la postguerra, la pel·lícula reflecteix els canvis en la societat japonesa a causa de la influència dels ideals capitalistes occidentals. Aquests canvis també van portar a la destrucció de tradicions més antigues i valors familiars.

En 1953, quan es va estrenar la pel·lícula al Japó, no va anar àmpliament reconeguda i es va considerar "massa japonesa" per a ser comercialitzada. No obstant això, en 1957, es va projectar a Londres i va guanyar el primer premi Sutherland Trophy, la qual cosa va atreure l'atenció dels crítics de cinema als Estats Units. Finalment, en 2012, va ser triada com la millor pel·lícula de tots els temps en una enquesta realitzada a directors de cinema per la revista Sight & Sound.

En resum, "Contes de Tòquio" és una pel·lícula japonesa aclamada, que aborda temes com la bretxa generacional i la transformació de la societat japonesa després de la Segona Guerra Mundial. Amb el seu estil visual distintiu i el seu ritme pausat, la pel·lícula ha deixat una petjada duradora en la història del cinema.