Inici | Activitats | BCN24 He nacido, pero... (VOSCAT)

BCN24 He nacido, pero... (VOSCAT)

DURADA: 100 min.
DIRECTOR: Yasujirô Ozu
REPARTIMENT: Tatsuo Saitô, Tomio Aoki, Mitsuko Yoshikawa, Hideo Sugawara
GÈNERE: Drama Comèdia

Sinopsi

"Vaig néixer, però... (I no obstant això hem nascut)" és una pel·lícula japonesa en blanc i negre de 1932 dirigida per Yasujir? Ozu, que es va convertir en la primera de sis pel·lícules del director a rebre el prestigiós Premi de Crítics Kinema Junp?. La trama gira entorn de dos joves germans de la família Yoshi la fe de la qual en el seu pare es veu qüestionada en observar la relació d'aquest amb el seu cap, un executiu d'oficina.

Després de mudar als suburbis de Tòquio, els fills de Kennosuke, Keiji i Ryoichi, es veuen embolicats en conflicte en enfrontar a pinxos del veïnat que amenacen el seu retorn a l'escola. Davant la pressió, decideixen fer jònecs, la qual cosa desencadena una sèrie d'esdeveniments que canviaran la seva percepció sobre la figura paterna.

La situació es torna més complicada quan els nens presencien al seu pare, a qui admiraven per la seva severitat, comportar de manera submisa i bufonesca enfront del seu cap durant una projecció de pel·lícules casolanes a la casa d'un company de classe. Humiliats, els germans qüestionen la importància i el respecte que li atorgaven al seu progenitor, desencadenant una crisi familiar.

En un intent per demostrar el seu descontentament, els nens decideixen fer una vaga de fam, desafiant les accions del seu pare i exigint respostes sobre el seu comportament. No obstant això, la determinació dels petits es veu afeblida per la temptació d'un deliciós pastís, la qual cosa porta a una reconciliació entre pare i fills.

Al llarg de la història, sorgeix el desig dels nens d'aconseguir posicions d'autoritat en el futur, mostrant una aspiració per superar les limitacions actuals del seu entorn. El film aborda la complexa dinàmica familiar, ressaltant les aspiracions i anhels dels més joves en contrast amb les realitats de la vida adulta.

Finalment, la narrativa culmina amb un gest simbòlic de Kennosuke en acceptar pujar a l'automòbil del seu superior en un acte de reconeixement social, mentre els germans demostren la seva maduresa en caminar cap a l'escola al costat dels seus companys, consolidant una nova comprensió del rol del seu pare en el seu desenvolupament.