BCN24 Parlem amb Carlos Boyero

Sinopsi

Carlos Sánchez Boyero, reconegut crític de cinema i periodista espanyol, ha deixat una petjada inesborrable en el món del cinema amb la seva aguda anàlisi i les seves àcides crítiques. Nascut a Salamanca el 2 de maig de 1953, la infància de Boyero va estar marcada per una experiència traumàtica en un col·legi de cures. Va ser expulsat diverses vegades i, com van profetitzar els religiosos, es temia que acabaria sent un delinqüent. Davant aquesta difícil situació, Boyero va trobar refugi en els llibres i el cinema, buscant escapar de la seva realitat.

Va ser en la seva adolescència quan va descobrir les novel·les de Charles Dickens i de Dostoievski, i es va convertir en un àvid lector de còmics, sent Curt Maltès el seu personatge favorit. En 1971, als divuit anys, es va traslladar a Madrid per a estudiar Ciències de la Informació en la Universitat Complutense, on va coincidir amb l'actor Antonio Resines i el director Fernando Trueba.

En 1973, Boyero va viatjar a Suïssa a la recerca de treball com a paleta, però es va trobar amb la falta d'oportunitats en aquest camp. No obstant això, la seva vida va donar un gir inesperat quan va tenir l'oportunitat d'actuar en el curt "Óscar i Carlos", dirigit per Fernando Trueba i protagonitzat per Óscar Ladoire en 1974.

Va ser a la fi de la dècada de 1970 quan Boyero va iniciar la seva carrera com a crític de cinema en el setmanari conegut com La Guia de l'Oci, recomanat pel seu amic i company Fernando Trueba. Va començar escrivint en la secció Madrid Nocturn i posteriorment es va endinsar en el món de la crítica cinematogràfica. Durant el seu temps en La Guia de l'Oci, va tenir l'oportunitat de compartir una nit de tabola amb el famós actor Dennis Hopper, qui estava a Madrid promocionant la seva pel·lícula "Caigut del cel". Aquesta època va coincidir amb els excessos i addiccions de Boyero, la qual cosa va deixar petjades en la seva vida i el seu treball.

Desafortunadament, al juny de 1986, Boyero i el seu company Fernando Lara van ser acomiadats de La Guia de l'Oci pel fet que les seves crítiques negatives causaven problemes amb els contractes publicitaris del setmanari i afectaven les relacions amb les personalitats del món del cinema.

Posteriorment, Boyero va ser contractat per Pedro J. Ramírez per a escriure crítica televisiva en el periòdic Diari 16, a pesar que ell no era un gran seguidor de la televisió. La crítica televisiva era un àmbit polèmic i Boyero va aconseguir destacar en ell. No obstant això, la seva faceta com a crític de cinema va ser encara més rellevant. En la Berlinale de 1989, Boyero va generar controvèrsia en criticar el cinema d'autor per considerar-lo avorrit i fatigós, preferint en canvi el cinema americà per la seva capacitat per a entretenir. Encara que Boyero és conegut per les seves crítiques televisives, també ha elogiat en nombroses ocasions el cinema de Pedro Almodóvar, destacant pel·lícules com "Què he fet jo per a merèixer això?", "Dones a la vora d'un atac de nervis", "Lliga'm", "Talons llunyans" i "Tornar".

Després del tancament de Diari 16, Boyero va col·laborar amb el periòdic El Mundo i, posteriorment, va començar a treballar en El País a l'octubre de 2007. El seu estil únic i les seves polèmiques declaracions el van convertir en un referent en el món de la crítica cinematogràfica i televisiva. A més, ha destacat en l'àmbit radiofònic, col·laborant amb reconeguts locutors com Julia Otero, Iñaki Gabilondo i Carles Francino. Actualment, Boyero manté el seu espai "Tot Boyero" en el programa "La finestra" de la Cadena SER, al costat de Carles Francino.

En 2022, es va estrenar el documental "El crític", dirigit per Juan Zavala i Javier Morales, el qual aprofundeix en la figura i la influència de Carlos Sánchez Boyero en el món del cinema.

Boyero, conegut per la seva personalitat irreverent, també s'ha vist embolicat en polèmiques fora de l'àmbit cinematogràfic. Ha estat denunciat judicialment per l'entrenador José Mourinho, a qui va anomenar "nazi portuguès" durant la seva etapa com a entrenador del Reial Madrid. No obstant això, Boyero va guanyar el judici i la seva figura va continuar transcendint en el món de la crítica.

En el personal, Boyero es defineix com un "llibertari" d'esquerres i no és un entusiasta de la tecnologia. A més, no té permís de conduir. La seva passió pel cinema transcendeix davanteres i ha declarat que una de les seves pel·lícules favorites és "Léolo". Quan es tracta del cinema espanyol, els seus referents principals són José Isbert i Fernando Fernán Gómez, i les seves pel·lícules favorites inclouen obres mestres com "Plácido" i "El botxí", totes dues dirigides per Luis García Berlanga.

La influència de Carlos Sánchez Boyero en el món del cinema i la crítica es fa evident a través de la seva aguda visió i les seves fortes opinions. La seva passió i dedicació han deixat una petjada inesborrable en el panorama cinematogràfic espanyol.