Día 2: Festival Indomitus

Sinopsi

En 1955, es va celebrar la tercera edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, conegut com el Festival Cinematogràfic Internacional del Color. Aquest festival, que va tenir lloc en la capital de Guipúscoa del 19 al 26 de juliol, va ser organitzat pel Sindicat Nacional de l'Espectacle i la Direcció General de Cinematografia.

En aquesta edició, es va introduir una novetat important: el festival es va especialitzar en pel·lícules en color, sent el primer a fer-ho. La Federació Internacional d'Associacions de Productors Cinematogràfics (FIAPF) va continuar classificant el festival com de categoria "B", però aquesta vegada es va convertir en un esdeveniment competitiu. L'objectiu era mostrar al món el cinema en color i promoure el seu desenvolupament.

Les edicions anteriors del festival havien estat decebedors quant a la qualitat de les pel·lícules seleccionades, a causa de la censura franquista que limitava les temàtiques polítiques i socials. No obstant això, la FIAPF li va donar una nova oportunitat al festival i va decidir concedir-li caràcter competitiu en l'especialitat de cinema en color.

El festival va comptar amb un reglament estricte que establia que totes les pel·lícules a concurs havien d'estar rodades en color, no havien d'haver estat estrenades fora del seu país de producció i no havien d'haver estat projectades en altres festivals. A més, es va limitar el nombre de pel·lícules per país a un llargmetratge i un curtmetratge. Totes les pel·lícules havien de ser projectades en versió original amb subtítols en espanyol. Es va premiar la qualitat de la fotografia i es va establir que els premis no podien quedar deserts ni ser concedits a més d'una pel·lícula.

L'organització del festival va estar a càrrec de Miguel d'Echarri, qui novament es va encarregar de la selecció de les pel·lícules. No obstant això, a causa de les seves obligacions com a secretari del Sindicat Nacional de l'Espectacle, Echarri no va poder dedicar-li el temps suficient a l'organització de l'esdeveniment. Per això, la programació es va anunciar tan sols quatre dies abans de l'inici del festival, la qual cosa va generar algunes crítiques i dificultats.

Malgrat aquestes dificultats, el festival va comptar amb la participació de diverses pel·lícules estrangeres i espanyoles. La Filmoteca Nacional va col·laborar amb el festival i va organitzar la primera secció paral·lela a l'oficial, anomenada "Retrospectiva del cinema espanyol", que va projectar sis pel·lícules espanyoles de diferents gèneres. A més, el festival va rebre la visita de representants de catorze països i de la Unesco, els qui van celebrar la seva Assemblea General coincidint amb el festival.

El festival també va oferir activitats complementàries, com un concurs de tir al colomí, una desfilada de models i una novillada amb picadors. La clausura del festival va estar marcada per un sopar amb ball en la qual van participar destacades personalitats del cinema espanyol.

Malgrat els esforços de l'organització, la qualitat de les pel·lícules presentades va ser novament motiu de crítiques. Només sis de les tretze pel·lícules presentades complien amb els requisits del festival. No obstant això, el jurat va decidir incloure en el concurs una pel·lícula italo-francesa que havia transcorregut més d'un any des de la seva realització i havia estat estrenada en altres països.

Malgrat aquests contratemps, es van atorgar premis oficials reconeguts per la FIAPF. El llargmetratge "Dies d'amor" va ser considerat el millor dels presentats a concurs, rebent crítiques favorables també les pel·lícules "Un metge en la família" i "La múrria molinera". A més, es van lliurar premis especials a la pel·lícula alemanya "El capellà de Kirchfeld" i es van atorgar petxines de plata a diverses personalitats i autoritats.

No obstant això, les irregularitats en l'elecció dels premis i altres violacions al reglament van portar a la FIAPF a recomanar la retirada del reconeixement oficial al festival. Aquesta decisió va ser presentada en l'Assemblea General de la FIAPF a l'octubre de 1955, i encara que el festival va perdre el reconeixement de la federació, va continuar celebrar en els anys posteriors. Per a la següent edició, l'ajuntament de Sant Sebastià va assumir l'organització de l'esdeveniment en col·laboració amb el Sindicat Nacional de l'Espectacle i la Direcció General de Cinematografia. Encara que els premis ja no eren oficials, el festival va continuar sent una plataforma important per a la promoció del cinema.