El rey de los Belgas

Sinopsi

El títol de Rei dels Belgues (en francès: Roi donis Belges, en neerlandès: Koning der Belgen, en alemany: König der Belgier) és una distinció honorífica reservada per als monarques que ocupen el tron de Bèlgica. És important destacar que no s'utilitza la denominació de rei de Bèlgica, i que el paper del monarca inclou l'exercici del poder executiu federal en col·laboració amb el Govern del país.

La història de la monarquia belga es remunta a la Revolució belga de 1830, la qual va marcar l'inici de la independència de Bèlgica enfront del domini neerlandès, al qual havia pertangut com a part dels Països Baixos des de 1815. Després de la instauració d'un govern provisional, al novembre de 1830 es va constituir un Congrés Nacional que va optar per establir una monarquia constitucional mitjançant la redacció de la Constitució belga de 1831.

Al principi, la corona belga va ser oferta a Luis d'Orleáns, fill de Luis Felip I de França, però aquest va rebutjar l'oferta. Davant aquesta situació, es va designar una regència liderada per Erasme Luis Surlet de Chokier a l'espera d'un candidat adequat. Finalment, el príncep alemany Leopoldo de Saxònia-Coburgo-Saafeld, qui havia estat casat amb la princesa Carlota Augusta, hereva al tron britànic, va acceptar la corona belga en 1831 i es va convertir en el primer rei de Bèlgica després de prestar jurament davant la Constitució el 21 de juliol, data que des de llavors se celebra com a dia nacional al país.

La independència de Bèlgica va ser reconeguda per les potències europees després de la Revolució belga, encara que el rei Guillem I dels Països Baixos va intentar infructuosament restablir el seu domini sobre el territori belga mitjançant una invasió en 1831. La intervenció de Leopoldo I com a monarca legítim va ser finalment ratificada en el Tractat de Londres de 1839, consolidant així la independència de Bèlgica.

La monarquia belga es regeix sota un sistema constitucional hereditari, on el rei, sent irresponsable dels seus actes, requereix de la ratificació d'un membre del Govern per a validar les seves decisions. A més, les seves atribucions emanen de la Constitució, a la qual presta jurament de fidelitat. El monarca actua com a garant de la unitat i la independència del país, exerceix com a representant de Bèlgica en l'àmbit internacional i ostenta la màxima autoritat sobre les Forces Armades belgues.

Malgrat la seva posició neutral en temes polítics i ideològics, cal destacar un esdeveniment rellevant en la història recent de Bèlgica, quan en 1990 el rei Balduino es va negar a promulgar una llei de despenalització de l'avortament per motius religiosos. Davant aquesta situació, el Govern va invocar l'article 82 de la Constitució, que estipula la incapacitat temporal per a regnar del monarca, assumint així la Regència per a poder dur a terme l'aprovació de la llei.

Al llarg de la història belga, s'han registrat tres períodes en els quals s'ha establert una Regència:

- (1790-1865) - (1835-1909) - (1875-1934) - (1901-1983) - (1901-1983) - (1930-1993) - (1934-) - (1960-)

Bèlgica, país multilingüe, reconeix tres llengües oficials: francès, neerlandès i alemany. Els monarques solen fer ús dels seus noms tant en francès com en neerlandès, mentre que en alemany s'utilitzen les variants franceses, reflectint així la diversitat lingüística i cultural de la nació belga.

Trailer

Cartellera - Cinemes

'El rey de los Belgas' és a la cartellera d'aquests cinemes:

Cinemes Girona

Sessions passades

Mostrar les sessions passades

08/05 19:30

c/ Girona, 177

08037 Barcelona

Tel. 931 18 45 31

També et pot interessar