Taiwan: Sessió curtmetratges

Sinopsi

Tsai Ming-liang, reconegut cineasta d'origen xinès-malai, ha deixat una petjada inesborrable en la indústria cinematogràfica amb les seves 10 pel·lícules, així com amb nombrosos curtmetratges i produccions televisives. Considerat un dels directors més destacats de la "Segona Ona" de directors taiwanesos, els seus films han estat aclamats a tot el món i han rebut nombrosos premis en festivals cinematogràfics.

Nascut a Malàisia en 1957, Tsai va passar els seus primers anys en Kuching, Sarawak, abans de traslladar a Taipei, Taiwan. Aquesta experiència va tenir un profund impacte en la seva ment i psicologia, la qual cosa es reflecteix en la seva obra cinematogràfica. Malgrat haver viscut en tots dos llocs, Tsai ha manifestat que no se sent completament identificat amb cap d'ells. Aquesta sensació de no pertinença ha influït en la seva capacitat per a adaptar a qualsevol entorn, encara que alhora li impedeix experimentar un sentit total de pertinença.

Després de graduar del Departament de Drama i Cinema de la Universitat Cultural de Taiwan en 1982, Tsai va treballar com a productor teatral, guionista i director de televisió a Hong Kong. Durant el període comprès entre 1989 i 1991, va dirigir diverses pel·lícules per a la televisió, en dues de les quals va comptar amb la participació de la seva musa, l'actor Lee Kang-sheng.

El primer llargmetratge de Tsai, "Rebels del Déu del Neó" (1992), s'enfoca en els problemes de la joventut a Taipei, amb Lee interpretant al personatge d'Hsiao-Kang. A partir d'aquesta pel·lícula, Lee es va convertir en col·laborador freqüent de Tsai, i va participar en totes les seves produccions fins a 2013. El seu segon llargmetratge, "Viu L'Amour" (1994), retrata la convivència de tres persones que, sense saber-ho, comparteixen un departament. Aquesta pel·lícula, caracteritzada pel seu ritme lent i l'escassetat de diàlegs, es va convertir en una dels senyals d'identitat de Tsai. "Viu L'Amour" va ser àmpliament elogiada per la crítica i va rebre el premi Golden Horse a Millor Pel·lícula i Millor Director.

La següent pel·lícula de Tsai, "El Riu" (1997), compte la història d'una família que ha de bregar amb el dolor del seu fill per un problema en el coll. Aquesta família és similar a la que apareix en "Rebels del Déu de Neó" i està interpretada pels mateixos actors. "El Forat" (1998) narra la història de dos veïns que viuen en un apartament i presenta diversos números musicals.

En "Quina Hora És Allí?" (2001), un home i una dona es troben a Taipei abans que ella viatge a París. Aquesta pel·lícula marca el debut de Chen Shiang-chyi en les produccions de Tsai, convertir en l'estrella al costat de Lee en els seus futurs projectes. "Adéu, Dragon Inn" (2003) se centra en les persones que es troben en un antic cinema que està a punt de tancar. En aquesta pel·lícula, Tsai opta per plans més llargs i diàlegs més escassos que en els seus treballs anteriors, una tendència que es manté en les seves futures produccions. "El Capritxós en el Núvol" (2005), una seqüela de "Quina Hora És Allí?", represa la relació entre Hsiao-Kang i Shiang-chyi, mentre Hsiao-Kang treballa com a actor de cinema per a adults. Aquesta pel·lícula, igual que "El Forat", presenta diversos números musicals característics de Tsai, dins del seu ritme lent.

"No Vull Dormir Sola" (2006) va ser la primera pel·lícula de Tsai realitzada a Malàisia, i compta amb dos personatges interpretats per Lee. Inicialment, la pel·lícula va ser prohibida a Malàisia per oferir una imatge negativa del país en aspectes culturals, ètnics i racials. No obstant això, posteriorment es va permetre la seva projecció després de censurar algunes escenes a petició de Tsai.

En 2007, Tsai va dirigir "Cara", una pel·lícula que narra la història d'un director taiwanès que viatja a França per a fer una pel·lícula.

La seva següent producció, "Gossos De carrer" (2013), se centra en una família sense llar. A més dels seus llargmetratges, Tsai també ha dirigit diversos curtmetratges, entre ells "Walker", segment de la pel·lícula "Bell" (2012), i "Viatge a l'Oest" (2014), que presenta al mateix personatge: un monjo interpretat per Lee que viatja lentament a peu.

Els assoliments cinematogràfics de Tsai han estat àmpliament reconeguts, entre ells el Lleó d'Or a la Millor Pel·lícula per "Viu L'Amour" en el Festival de Cinema de Venècia de 1994, l'Ós de Plata - Premi Especial del Jurat per "El Riu" en el Festival de Cinema de Berlín número 47, el premi FIPRESCI per "El Forat" en el Festival de Cinema de Cannes de 1998, i el premi Alfred Bauer i l'Ós de Plata pel seu excel·lent assoliment artístic per "El Núvol Capritxós" en el Festival de Cinema de Berlín de 2005. En 1995, Tsai va formar part del jurat en el Festival de Cinema de Berlín número 45.

En 2003, el periòdic britànic The Guardian el va seleccionar com el número 18 en la seva llista dels 40 millors directors del món.

La carrera de Tsai ha estat marcada per la col·laboració constant amb actors que ha utilitzat en els seus treballs anteriors. Alguns d'aquests actors són Lee Kang-sheng, qui ha estat la seva musa i ha participat en la majoria de les seves pel·lícules, i Chen Shiang-chyi, qui s'ha convertit en una presència recurrent en els seus projectes. Aquestes col·laboracions han enriquit l'obra de Tsai i han permès que les seves pel·lícules adquireixin una identitat distintiva.

En resum, Tsai Ming-liang ha deixat una profunda impressió en el món del cinema amb el seu estil únic i el seu enfocament meticulós. Les seves pel·lícules exploren la condició humana i l'alienació moderna a través de plans llargs, ritmes pausats i una escassetat de diàlegs. El seu treball ha estat reconegut internacionalment i, sens dubte, continuarà influint al cinema contemporani.