Fem GrÓcia

Fem GrÓcia

El calendari juliÓ, eina clau per entendre les dates de les celebracions

25 d'abril de 2024

El calendari juliÓ, eina clau per entendre les dates de les celebracions

Les dates de la Pasqua ortodoxa i cat˛lica no solen coincidir perquŔ el calendari lit˙rgic de les esglÚsies ortodoxes segueix el calendari juliÓ. El calendari juliÓ Ús el que va instaurar l'any 46 aC Juli CŔsar a tot l'Imperi romÓ, i Ús el calendari utilitzat durant la vida de Jesucrist i durant l'Ŕpoca de l'EsglÚsia primitiva. Aquest calendari, amb el pas del temps, va acumular un error en relaciˇ amb el calendari astron˛mic i, per aquest motiu, l'any 1582 el papa Gregori XIII va promulgar un canvi de calendari per corregir aquests errors en relaciˇ amb el calendari astron˛mic. AixÝ es va crear el calendari gregoriÓ, que Ús el que segueix l'EsglÚsia cat˛lica romana; actualment hi ha una diferŔncia de 14 dies d'un a l'altre.

En el primer Concili EcumŔnic, l'any 325 dC, es va determinar la manera d'escollir cada any la data de la celebraciˇ de la Pasqua, Resurrecciˇ del nostre Senyor Jesucrist, i es va fixar en el primer diumenge desprÚs de la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera (21 de marš). TambÚ es va fixar que totes les esglÚsies cristianes havien de celebrar la Pasqua en la mateixa data. Durant molts anys va ser aixÝ, per˛ a partir de la instauraciˇ del calendari gregoriÓ van comenšar les diferŔncies en les dates de la celebraciˇ de la Pasqua entre l'EsglÚsia ortodoxa i l'EsglÚsia cat˛lica romana.

Les comunitats cristianes ortodoxes de Barcelona

Cal esmentar tambÚ que algunes esglÚsies cat˛liques segueixen el calendari juliÓ. AixÝ, a Barcelona hi ha una comunitat cat˛lica de ritus oriental que tambÚ celebra la Pasqua el mateix dia que les comunitats cristianes ortodoxes. Es tracta d'una comunitat pertanyent a l'EsglÚsia greco-cat˛lica ucra´nesa (Ciutat Vella).

D'altra banda, a Barcelona trobem comunitats cristianes ortodoxes de diversos orÝgens. Actualment, es comptabilitzen set temples ortodoxos a la ciutat: l'EsglÚsia Ortodoxa Apost˛lica Antioquena d'Espanya (Eixample), l'EsglÚsia Ortodoxa Espanyola - Patriarcat de SŔrbia (Eixample), l'EsglÚsia Ortodoxa Grega - Parr˛quia de Sant Nectari d'Egina - Patriarcat de Constantinoble (Eixample), la Parr˛quia de la Mare de DÚu - Patriarcat de BulgÓria (Les Corts), la Parr˛quia de l'Anunciaciˇ a la Mare de DÚu - Patriarcat de Moscou (GrÓcia), la Parr˛quia de Sant Jordi - Patriarcat de Romania (Sant Andreu) i la Parr˛quia de Santa Nino - Patriarcat de Ge˛rgia (SarriÓ-Sant Gervasi).

Les esglÚsies ortodoxes sˇn independents unes de les altres i el cap de cada esglÚsia sol rebre el tÝtol de patriarca. Sovint els patriarcat estan vinculats als diferents estats majoritÓriament ortodoxos com R˙ssia o Romania. A mÚs, el patriarca ecumŔnic de Constantinoble Ús el primat en honor entre tots els bisbes ortodoxos orientals, presideix en persona -o a travÚs d'un delegat- qualsevol dels concilis dels primats o bisbes ortodoxos en quŔ pren part i exerceix com a portaveu principal de la comuniˇ ortodoxa, especialment en els contactes ecumŔnics amb altres denominacions cristianes. Tanmateix, la seva autoritat Ús mÚs aviat simb˛lica i no tÚ jurisdicciˇ directa sobre els altres patriarques o altres esglÚsies ortodoxes aut˛cefals. Bon part de les comunitats ortodoxes presents a Barcelona depenen dels patriarcat dels seus pa´sos d'origen.

Les tradicions i les celebracions en Ŕpoca de Pasqua

En tot el mˇn ortodox, les tradicions entorn de la Pasqua sˇn diverses, per˛ en general coincideixen a convertir la Pasqua en una festa alegre per celebrar la resurrecciˇ de Jes˙s i la promesa de la vida eterna per a les persones cristianes. El dia mÚs destacat, doncs, Ús el Diumenge de Resurrecciˇ. La nit del Dissabte Sant al diumenge es celebra la vigÝlia de la Pasqua. Es tracta d'un ofici religiˇs que es celebra durant la nit. ╔s costum tambÚ que moltes esglÚsies ortodoxes facin una lectura i una processˇ de torxes fora del temple, encara que, generalment, a Barcelona aquest costum no s'acostuma a dur a terme.

La Pasqua va precedida per les set setmanes de dejuni de la Quaresma, que s'allarga tambÚ durant la Setmana Santa. Es tracta de uns dies de preparaciˇ espiritual per a les persones creients en quŔ es practica l'abstinŔncia d'alguns aliments i s'intensifiquen la caritat i la pregÓria. La Pasqua sol anar acompanyada d'una taula provista de plats tradicionals. A R˙ssia, per exemple, sˇn costum els ous de Pasqua pintats, un pa dolš tradicional anomenat kulich i un postre que es fa amb formatge cremˇs, panses i espŔcies, que es diu pasja. La forma de pirÓmide d'aquest postre representa el sant sepulcre. De fet, una de les tradicions mÚs importants del mˇn ortodox Ús la celebraciˇ del miracle de la baixada del foc al sant sepulcre de Jerusalem.

La Pasqua Ús la celebraciˇ mÚs important de l'any per als fidels de les diferents esglÚsies cristianes ortodoxes del mˇn, ja que commemora la resurrecciˇ de Jes˙s. ╔s una celebraciˇ familiar i comunitÓria.

MÚs Informaciˇ

Negocis i entitats

Centro cÝvico La Sedeta
AniCuquis
Taller d'Hist˛ria de GrÓcia Centre d'Estudis
Toraf Storage
Carregant...
x
X