El calendari julià, eina clau per entendre les dates de les celebracions

El calendari julià, eina clau per entendre les dates de les celebracions

Les dates de la Pasqua ortodoxa i catòlica no solen coincidir perquè el calendari litúrgic de les esglésies ortodoxes segueix el calendari julià. El calendari julià és el que va instaurar l'any 46 aC Juli Cèsar a tot l'Imperi romà, i és el calendari utilitzat durant la vida de Jesucrist i durant l'època de l'Església primitiva. Aquest calendari, amb el pas del temps, va acumular un error en relació amb el calendari astronòmic i, per aquest motiu, l'any 1582 el papa Gregori XIII va promulgar un canvi de calendari per corregir aquests errors en relació amb el calendari astronòmic. Així es va crear el calendari gregorià, que és el que segueix l'Església catòlica romana; actualment hi ha una diferència de 14 dies d'un a l'altre.

En el primer Concili Ecumènic, l'any 325 dC, es va determinar la manera d'escollir cada any la data de la celebració de la Pasqua, Resurrecció del nostre Senyor Jesucrist, i es va fixar en el primer diumenge després de la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera (21 de març). També es va fixar que totes les esglésies cristianes havien de celebrar la Pasqua en la mateixa data. Durant molts anys va ser així, però a partir de la instauració del calendari gregorià van començar les diferències en les dates de la celebració de la Pasqua entre l'Església ortodoxa i l'Església catòlica romana.

Les comunitats cristianes ortodoxes de Barcelona

Cal esmentar també que algunes esglésies catòliques segueixen el calendari julià. Així, a Barcelona hi ha una comunitat catòlica de ritus oriental que també celebra la Pasqua el mateix dia que les comunitats cristianes ortodoxes. Es tracta d'una comunitat pertanyent a l'Església greco-catòlica ucraïnesa (Ciutat Vella).

D'altra banda, a Barcelona trobem comunitats cristianes ortodoxes de diversos orígens. Actualment, es comptabilitzen set temples ortodoxos a la ciutat: l'Església Ortodoxa Apostòlica Antioquena d'Espanya (Eixample), l'Església Ortodoxa Espanyola - Patriarcat de Sèrbia (Eixample), l'Església Ortodoxa Grega - Parròquia de Sant Nectari d'Egina - Patriarcat de Constantinoble (Eixample), la Parròquia de la Mare de Déu - Patriarcat de Bulgària (Les Corts), la Parròquia de l'Anunciació a la Mare de Déu - Patriarcat de Moscou (Gràcia), la Parròquia de Sant Jordi - Patriarcat de Romania (Sant Andreu) i la Parròquia de Santa Nino - Patriarcat de Geòrgia (Sarrià-Sant Gervasi).

Les esglésies ortodoxes són independents unes de les altres i el cap de cada església sol rebre el títol de patriarca. Sovint els patriarcat estan vinculats als diferents estats majoritàriament ortodoxos com Rússia o Romania. A més, el patriarca ecumènic de Constantinoble és el primat en honor entre tots els bisbes ortodoxos orientals, presideix en persona -o a través d'un delegat- qualsevol dels concilis dels primats o bisbes ortodoxos en què pren part i exerceix com a portaveu principal de la comunió ortodoxa, especialment en els contactes ecumènics amb altres denominacions cristianes. Tanmateix, la seva autoritat és més aviat simbòlica i no té jurisdicció directa sobre els altres patriarques o altres esglésies ortodoxes autòcefals. Bon part de les comunitats ortodoxes presents a Barcelona depenen dels patriarcat dels seus països d'origen.

Les tradicions i les celebracions en època de Pasqua

En tot el món ortodox, les tradicions entorn de la Pasqua són diverses, però en general coincideixen a convertir la Pasqua en una festa alegre per celebrar la resurrecció de Jesús i la promesa de la vida eterna per a les persones cristianes. El dia més destacat, doncs, és el Diumenge de Resurrecció. La nit del Dissabte Sant al diumenge es celebra la vigília de la Pasqua. Es tracta d'un ofici religiós que es celebra durant la nit. És costum també que moltes esglésies ortodoxes facin una lectura i una processó de torxes fora del temple, encara que, generalment, a Barcelona aquest costum no s'acostuma a dur a terme.

La Pasqua va precedida per les set setmanes de dejuni de la Quaresma, que s'allarga també durant la Setmana Santa. Es tracta de uns dies de preparació espiritual per a les persones creients en què es practica l'abstinència d'alguns aliments i s'intensifiquen la caritat i la pregària. La Pasqua sol anar acompanyada d'una taula provista de plats tradicionals. A Rússia, per exemple, són costum els ous de Pasqua pintats, un pa dolç tradicional anomenat kulich i un postre que es fa amb formatge cremós, panses i espècies, que es diu pasja. La forma de piràmide d'aquest postre representa el sant sepulcre. De fet, una de les tradicions més importants del món ortodox és la celebració del miracle de la baixada del foc al sant sepulcre de Jerusalem.

La Pasqua és la celebració més important de l'any per als fidels de les diferents esglésies cristianes ortodoxes del món, ja que commemora la resurrecció de Jesús. És una celebració familiar i comunitària.