Història independència i agregació de Gràcia a Barcelona. Segle XIX
8 de juliol de 2025
La breu història de la independència de Gràcia i la seva posterior agregació a Barcelona
El 19 de març de 1812 es va aprovar la Constitució de Cadis, que va permetre als nuclis de població amb més de 1.000 habitants convertir-se en municipis independents. Gràcies a aquesta nova llei, Gràcia es va segregar per primera vegada de Barcelona al maig de 1821. No obstant això, amb la fi del Trienni Liberal i el retorn a l'absolutisme per part del rei Ferran VII, el 30 de gener de 1824, la vila de Gràcia va ser oficialment agregada de nou a Barcelona.
'Barcelona. 1r de maig de 1821. (...) la Diputació Provincial li va encomanar la tasca de procedir a la instal·lació d'Alcalde i Ajuntament Constitucional al poble de Gracia i immediatament l'amojonament del terreny assenyalat al mateix'. - Acords de 1821. Vol. 1D.I-102. Acta de l'Ajuntament de Barcelona del 1r de maig de 1821 (p.11). Fons Consell de la Ciutat i Ajuntament Modern. AHCB
L'any 1828, els veïns de Gràcia van fer arribar una nova petició al rei per restablir el seu estatus de municipi, oferint canviar el nom a 'Sant Ferran i Santa Amàlia' en honor al rei i la seva esposa, Maria Josepa Amàlia de Saxònia. Tot i que es va concedir el privilegi de vila el 23 de juny de 1830, amb publicació el 14 de juliol, l'Ajuntament de Barcelona va presentar un recurs el 27 de juliol per aturar el procés, anul·lant la concessió el 1833 i mantenint Gràcia dins de Barcelona.
'En raó pel senyor regidor (...) dels assistents sobre que per l'agent encarregat dels negocis de l'excel·lentíssim Ajuntament a la Cort se li ha donat avís que el Barri de Gràcia ha aconseguit la seva pretensió de Vilar (...) i que, si l'Excel·lentíssim Ajuntament creu és el seu deure oposar-se a què tingui efecte aquesta Reial gràcia, és necessari que a la possible brevetat se n'enviï a l'agent (...) poder especial (...) per atendre al Real i Suprem Consell de Castella, formalitzant la corresponent demanda de retenció'. - Acords de 1830. Vol. 1D.I-126. Acta de l'Ajuntament de Barcelona del 22 de juliol de 1830 (p. 239-240). Fons Consell de la Ciutat i Ajuntament Modern. AHCB
Des de llavors fins al 1850, hi va haver múltiples sol·licituds de Gràcia per recuperar la seva independència. Un plànol de Tomàs Sanmartín de 1845 mostra l'extensió del territori que reclamava la futura vila de Gràcia, arribant fins a les portes de Barcelona, a prop de l'actual plaça de Catalunya. Un nou intent el 1849 va culminar amb la promulgació de la reial ordre del 28 de juny de 1850, oficialitzada el 6 de juliol, marcant l'inici de gairebé 47 anys d'independència municipal per a Gràcia.
A l'abril de 1870, durant la Revolta de les Quintes, les classes populars van incendiar les dependències municipals de la vila, destruint tota la documentació generada fins aleshores. El primer expedient posterior a la revolta (1870 1) recull els intents de segregació de Gràcia en gairebé 500 pàgines, basat en els documents de l'arxiu de l'Ajuntament de Barcelona.
L'independència de Gràcia va finalitzar el 20 d'abril de 1897, quan la vila es va agregar de nou a Barcelona. No obstant això, l'última reunió del consistori gracienc, segons l'acta del 21 d'abril de 1897, va tenir lloc al dia següent:
'El senyor alcalde president va dir que abans de donar per acabada la sessió i com que seria l'última, li importava fer algunes manifestacions.
Va deixar constància que se sabia que s'havia dut a terme l'agregació, però no oficialment l'ajuntament'. - Llibre de d'actes de 1897. Acta de l'Ajuntament de la vila de Gràcia del 21 d'abril de 1897 (p. 326-335). Fons Ajuntament de Gràcia. AMDG
Aquestes van ser les últimes paraules de Francesc Derch, l'últim alcalde de la Gràcia independent.
